5 mites de la decoració desmuntats pels professionals
El negre per a zones àmplies; banys sempre amb rajoles… Desmuntem tòpics, veritables i no tant, de la decoració.
En aquest article hem preguntat a diversos interioristes per alguns dels dubtes sobre decoració més recurrents que els usuaris de Houzz España plantegeu en les converses de la secció ‘Consells’ i als comentaris dels nostres articles i reportatges. El resultat?: un compendi de bones idees útils per renovar la decoració de la casa i que, a més, desmunten alguns mites habituals de la decoració.
Bluetomatophotos
1. El negre fa més petit un espai
“Hi ha la idea que un color fosc pot empetitir l’espai, però aquí aconsegueix just l’efecte contrari: dóna sensació de profunditat i amplitud”, afirmava Donna Stain, la propietària de la cuina que veiem a la imatge durant la nostra visita privada a casa seva. El primer fals mite que enderroquem, per tant, és que el color negre redueix visualment les dimensions d’una estança. De fet, els professionals de l?interiorisme aposten per trencar esquemes amb el color negre, que molts opinen que és perfecte per realçar els interiors.
Pilar Acebrón Interiorisme online
“És cert que els colors foscos absorbeixen la llum i, per tant, mal utilitzats poden fer la sensació que l’espai és més petit. Tot i això, aquesta tonalitat és un recurs irreemplaçable en decoració per crear contrastos, donar profunditat i crear espais elegants i íntims”, explica Pilar Acebrón, directora de la signatura d’interiorisme en línia del mateix nom.
Aleshores, podem aplicar el negre en pisos petits o està reservat per a habitatges grans? “No cal renunciar als recursos que aporta aquest color, però sí que requereix de solucions ben dissenyades en dimensions reduïdes”, matisa la interiorista.
Rober Quiñones-Her Interiorista
Per exemple, per pintar una habitació en negre cal combinar el blanc estratègicament. “Així, la profunditat del color fosc farà que l’espai pintat de clar sigui més lluminós gràcies al contrast”, comparteix Acebrón.
Un exemple és aquesta cuina de Kubikoo Estudi. Per a Rober Quiñones-Herm, el director, “el negre aporta una sensació d’amplitud que pocs esperarien, a més que és un color que dóna sobrietat i elegància a una cuina, i fa que aquesta guanyi protagonisme a la casa”.
2. Un aparador no és modern
De moble oblidat a la peça estrella d’aquest any: Què ha passat perquè el món de la decoració hagi donat una segona oportunitat a l’aparador? Han coincidit diversos factors. El primer és que és un moble versàtil que serveix tant per separar espais diàfans com de vitrina dexposició i espai demmagatzematge.
L’auge de l’ estil neofifty o postmodern és una altra de les circumstàncies que ha propiciat el seu èxit, on aquesta peça retro encaixa a la perfecció. A l’equació també hi entra la mida dels pisos actuals, que requereixen un mobiliari que divideixi espais diàfans, però oferint la continuïtat visual que no tenen les parets.
Sebastian Bayona Bayeltecnics Design
Sebastián Bayona, de l’estudi d’interiorisme Bayeltecnics Design, destaca les possibilitats de materials, acabats i dissenys que pot tenir un aparador.
“Lògicament, perquè un aparador encaixi en un ambient modern ha de tenir un acabat actual. Com la fusta de roure, a la qual avui dia donen un toc més modern marcant bé les vetes negres, o la noguera peruana. Ja no serveixen certes fustes, com el cirerer, wengué o algunes nogueres”, detalla Bayona.
“Personalment, per a un aparador modern prefereixo l’acabat lacat o revestit amb melamines d’alta qualitat, que són espectaculars, com el que apareix a la imatge de color negre. M’agrada dissenyar aparadors amb fornícules il·luminades, combinar buits amb portes i que no sigui gaire alt –entre 75 i 90 cm”, conclou.
3. El paper pintat no funciona en una entrada
El rebedor és la primera impressió que té una casa i, sovint, la part de la decoració a la qual es dedica menys recursos per ser una zona de pas. Poques vegades s’estudia l’opció de posar paper pintat. El motiu? Hi ha el fals mite que és una opció reservada per a dormitoris (sobretot infantils).
A més de qüestions estètiques, amb papers pintats es pot aconseguir donar alçada visual a un rebedor de sostres baixos, per exemple, col·locant un paper de ratlles en vertical.
El paper pintat al rebedor donarà, en un cop de vista i en entrar a la vivenda, una idea de l’estil decoratiu general de la casa i del gust dels seus amos. Als propietaris d’aquesta casa a Rentería, Guipúscoa, els agrada viatjar i la natura. El rebedor de casa seva, empaperat amb motius naturals, així ho reflecteix. És un projecte d’ Elisabet Brion.
Com col·locar paper pintat a casa: Consells per a un resultat òptim
4. Els banys sempre amb rajoles
Des de fa relativament poc temps, els professionals opten cada cop més per materials alternatius a la rajola. El microciment és una solució demanada.
Des de l’estudi Llule Design, Verónica Leone aposta per fer servir aquest material. “Una de les característiques més espectaculars del microciment és que es pot col·locar tant en paraments verticals com horitzontals sense necessitat de retirar els ceràmics existents”, afirma la professional.
BluetomatophotosAls banys de la casa de la imatge, reformada per Clip Arquitectes, s’ha utilitzat un microciment pel seu efecte natural i el poc manteniment que necessita. L’absència de juntes i ranures fa que el microciment sigui molt higiènic i fàcil de netejar. 
Veronica Leone – Llule Design
Una altra alternativa als banys amb rajoles és la fusta, que li dóna un toc elegant i càlid. El projecte que veiem a la imatge combina microciment i fusta.
“El terra és una tarima flotant de fusta lacada de blanc. Posteriorment, se li ha col·locat una protecció de vernís de poliuretà mat. Les parets són de microciment en el color natural, que és un blanc amb algunes traces de gris. És totalment impermeable i està perfectament indicat per a banys”, comparteix Leone.
5. El vermell només en petits detalls
A l’antiguitat, la dificultat per obtenir el color vermell —s’extreia de les cotxinilles del cactus— ho feia molt exclusiu. El seu ús sempre ha estat reservat per a ocasions i persones especials, convertint-se, per exemple, en catifa vermella. “Actualment, el bon ús del color vermell en un interior depèn, no només de la dimensió d’espai, sinó també de l’orientació de l’estada, la seva escala, la presència i la convivència d’altres objectes; d’aquesta manera, el color vermell pot ser present al detall més petit o ocupar una superfície considerable”, explica Gonzalo Pardo, director de l’estudi d’arquitectura Gon Architects.
En aquesta cuina, el vermell revesteix fins als electrodomèstics. El concepte que hi ha al darrere cerca transmetre més que l’exclusivitat associada antigament al vermell. En aquest cas, el color protagonista apel·la als sentiments. “El projecte s´allibera de prejudicis, assumeix el risc i aposta per la construcció literal d´un cor per a la llar”, afegeix Pardo, responsable de la reforma d´aquest habitatge a Madrid.
Per a la cuina, Pardo va triar un vermell brillant amb “una condició plàstica que permet que la ciutat penetri extensament a l’espai domèstic. Com que està orientada a l’oest, genera cada tarda de l’any un espectacle de màgia atmosfèrica”, descriu.
Font Houzz
[elementor-template id=”33924″]
